El 25 de setembre de 2005, un esdeveniment extraordinari va sacsejar la tranquil·litat de la Segarra. L’huracà Rita, que originalment es dirigia cap als estats nord-americans de Luisiana i Texas, va experimentar un desviament sorprenent i va passar per aquesta comarca, sorprenent a tots amb aquesta gira inesperada de la natura. Aquest fenomen meteorològic excepcional va provocar canvis imprevisibles i va deixar una empremta que la gent local recordaria durant molt de temps, una ironia amarga de la globalització que connecta fins i tot esdeveniments climàtics tan distants.
Després d’una fortíssima tronada, la Segarra va experimentar una precipitació intensa amb més de 30 litres per metre quadrat en pocs minuts, acompanyada d’una pedra que va caure com a afronta al territori. Aquesta combinació extrema de fenòmens meteorològics va provocar la formació d’autèntics rius temporals, emportant-se amb ells molta terra recentment llaurada. Les conseqüències d’aquesta tempesta van ser evidents, deixant evidències del poder devastador de la natura.
Malgrat tots els estralls causats per l’impacte del huracà Rita, una nota d’esperança va ser que, per sort, ningú havia començat a sembrar en aquest moment particular, evitant així pèrdues significatives en els camps agrícoles. Les parets de pedra seca dels marges, que es van construir amb saviesa en temps antics, van demostrar ser resilents i van resistir en gran mesura, destacant la importància de les tècniques de construcció tradicionals.
L’aspecte positiu d’aquesta situació és que no es van lamentar danys personals. La comunitat, tot i haver passat per aquesta prova inesperada de la natura, va demostrar la seva resiliència i la seva capacitat per enfrontar-se a situacions difícils amb coratge i determinació. Aquest esdeveniment, tot i ser una excepció a la normalitat, va deixar una empremta en la memòria col·lectiva de la Segarra, recordant a tothom la fragilitat i la força de la natura.